facebook youtube
Sonet i prec

Enllestiré la feina més de pressa,
per fer com faig sovint aquest turó,
que m’omple no sé com i m’allibera
de presses, de neguits, de tantes pors.

Com pluja fina Us noto fent que resi,
no tant de viva veu com dins del cor,
doncs és de tot plegat molt millor fer-ne
silencis que no pas fatus sorolls.

Arran de terra Us veig i enllà de l’aire,
amb ells, els de la guerra refugiats,
que viuen un infern des que van nàixer,

patint, Vós ho sabeu, expatriats,
duríssims mals de tants i tants desastres,
on l’odi i l’avarícia els ha portat.

-Arran de terra Us veig tot fent camí
i amb ells Us demanem també nosaltres
salveu de tants errors ja sistemàtics
la molta gent que plora el seu destí-.
 

Miquel Trilla

Balaguer,  4-10-2015