facebook youtube
Va estendre la manta i va començar a col•locar amb cura els seus productes. L'etiquetatge de les ampolletes no era molt atractiu però, l'escrit a mà per ell era suficient.
El punt de venda escollit, a l'entrada de l'estació d'autobusos era molt visible.
Després d'un temps, va tenir la sensació que, com altres vegades, l'atenció de la gent seria nul•la i el seu esforç seria inútil.
Per sort, una parella de joves, aturats davant seu va fer que el seu ànim es recuperés.
- ¿Què ofereixes? Veiem que el teu gènere no marca preu ni té codi de barres.
- Mireu, el que tinc en aquestes ampolletes de vidre són llàgrimes. El color de cada tap indica la seva qualitat, així doncs, les del tap vermell són llàgrimes de ràbia, las grogues són llàgrimes de dolor, el negre són les de desesperança, les morades són les de sofriment .... I així mateix les tinc en grups per gustos, podeu triar, ja que les tinc amargues, salades, i fins i tot amb sabors exòtics de terres llunyanes ¿us interessen?
Ells responen: Som voluntaris socials, no tractem amb diners, però a canvi de res et donem aquesta maleta pintada amb uns cors. Que tinguis un bon dia i un bon negoci.
Passat un cert temps en el servei social d'acollida es va rebre un voluminós paquet. Un cop obert va aparèixer una gran manta de colors molt vius amb una nota cosida que deia: accepteu aquest obsequi, durant una bona part de la meva vida, és l'únic que he tingut, ara ja no la necessito, no venc llàgrimes. Sóc feliç i em sento molt ric, el producte que ara ofereixo, és de molta demanda i la vostra maleta està plena del que tant es necessita... esperança.