facebook youtube
Per començar m’agradaria donar les gràcies a Càritas per oferir-me un mitjà, com és el Voluntariat, per a posar la meva fe en acció. Com diu sant Jaume: “les obres mostren la fe”, és important i es pot reflexionar molt i bé, però és la vida i el compromís personal amb i per els altres, el que ens permet passar de la teoria a la pràctica.

Un dia em varen preguntar què m’aportava aquesta tasca voluntària de servei als altres,  espontàniament em va sortir aquesta resposta: “Donar m’obre la porta a rebre molt més del que esperava” i hi vaig afegir “Quan dones, sense esperar res a canvi, el cor se’t eixampla i fa que superis les teves pròpies pors, fins assolir el que mai t’hauries imaginat de ser capaç”.

Crec que la Gratuïtat és la virtut que té més premi, materialment certament que no, però sí, i molt, des del punt de vista del creixement personal. Curiosament en un món tant pragmàtic i utilitarista, com el que vivim, si algú fa el pas d’anar cap als altres, i som molts els que ho intentem de fer-ho cada dia, aquesta experiència és perfectament real.

El Voluntariat parteix del desig de compatir, de la voluntat d’aportar quelcom de mi als altres, potser també de la compassió davant la necessitat o la pobresa, o del compromís de servei, o d’altres motius personals, però certament que arriba sempre i sadolla el cor humà, perquè veu abundosament de la font inesgotable de l’Amor.

Joan Pujol

Tremp